Avui tothom es París:
Evidentment tots estem consternats pes fets macabres d'ahir, Donem suport als parisins, francesos, turistes i tots els que s'hi van veure involucrats.
Que el l'últim culpable son els actors materials del crim i els extremistes que ho van organitzar. Crec fermament que davant de qualsevol situació sempre podem escollir.
Ara bé, també cal reflexionar sobre el paper que l' "home blanc" (Occident, encapçalat per E.E.U.U, el Regne unit, França, Espanya, etc...) ha exercit a l'orient mitjá.
L'home blanc hi va anar a colonitzar per quedar-se'n els recursos. Quan s'en va anar va fer escollir uns governants que li fosin afins i mantenir l'accés als seus recursos.
A principi de segle els Estats Units ocupen Kuwait per "protegirlos" de Sadam i mes tard arrasen Irak, amb l'ajuda d'alguns paisos europeus, per quedar-se'n el petroli. Iran posa pegues per traslladar el petroli per mar i per tant l'acusen de voler crear armes nuclears.
La solució pasa per Síria, com la població occidental es queixa de tant intervenir a paísos de l'orient mitjà i gastar recursos en guerres que destrossen psicologicament els soldats, envien recursos a les guerrilles locals (com ja van fer a l'Afganistan contra l'URSS). Com ja sabeu la situació cada cop es mes complicada, s'eternitza i finalment acaben intervenint Rúsia i els E.E.U.U. Per variar E.E.U.U. arrossega a membres de l'OTAN, per alló de "O estas amb mi o et faig un bloqueig comercial" (en el millor dels casos).
Evidentment a l'orient mitjà la situació empitjora cada cop que veuen occidentals i la societat pateix molt, per tant no es d'extranyar que els grups radicals anti-occident guanyin força fàcilment.
Per tot aixó, cada cop que veig la societat volcada dient "Je suis Paris/Charlie", penso que solidaritzar-nos amb les víctimes occidental no es suficient. Perque a orient hi ha víctimes dels exercits occidentals que no només mereixen el nostre condol. També mereixen que presionem als nostres governs perque retirin els exercits a l'extranger i fomentin relacions estrictament diplomàtiques.
Al principi deia que sempre podem escollir, doncs com a ciutadans hem de triar si volem que el nostre estat participi de l'expoli global o en el desenvolupament d'estats aliats.
La globalització no es només un fenomen financer. El futur de la humanitat està en la cooperació pel desenvolupament global.
"Je suis" ciutadà del mon.
